Breslàvia

Geografia: Per Breslàvia passa no només el riu Oder, sinó també els seus afluents: Olawa, Sleza, Bystrzyca i Widawa, fet que fa que la ciutat tingui 112 ponts i 12 illes.

Es troba situada prop de les fronteres amb Alemanya i la República Txeca.

Bresvàlia és la capital de la Província de la Baixa Silèsia, a l'oest de Polònia, molt variada pel que fa al paisatge.

Breslàvia (en polonès, Wroclaw)

Wroclaw, actual nom en polonès.
Tradicionalment coneguda en castellà com Breslavia.
Situada en un antic centre de comerç. És el lloc d'encreuament del riu Oder.





De la revolució industrial fins la Segona Guerra Mundial

En la primera meitat del segle XIX s'iniciaria un imparable desenvolupament industrial i econòmic que portaria a la ciutat a transformar-se en una de les més grans i importants d'Alemanya, passant del 90.000 habitants a més de mig milió, gràcies al comerç i als recursos energètics i de les matèries primes.

Al final de la Primera Guerra Mundial, Wrocław es va veure afectada per l'obligació imposada a Alemanya pels vencedors a cedir la part amb més recursos de tota l'alta Silèsia, a la recentment restituïda Polònia. La recuperació de Polònia dels seus territoris de Silèsia i del Wrocław varen provocar considerables tensions entre Alemanya i Polònia durant el període d'entreguerres.

Durant la Segona Guerra Mundial, Wrocław va quedar allunyada dels fronts bèlics i fora del radi dels bombardejos angloamericans. Encara que, l'avanç de les tropes ruses a partir de l'última ofensiva soviètica en l'hinviern del 1945, donaria lloc al setge de la ciutat, que havia sigut declarada per Hitler com a fortalesa i plaça a defensar de la màxima importància. Aquesta decisió va dur al setge de la ciutat, que va provocar moltes baixes al Exèrcit Roig i moltes víctimes entre els habitans de la ciutat, que va quedar molt destruïda.

Actualment, Wrocław s'ha convertit des del 1989 en una de les ciutats més dinàmiques econòmicament de tota Polònia i a escala mundial.

Vilafant

Historia: Por todo su término se han encontrado interesantes restos arqueológicos ibéricos y romanos, con fragmentos de cerámica datados en los siglos IV - III aC.
Documentada en el año 1017 en una bula del papa Benedicto VIII a favor del monasterio de San Esteve en Bañolas. A principios del siglo XVII, había tenido una de las industrias ladrilleras más importantes de la provincia de Gerona. Su demografía no para de crecer, debido a su proximidad con la ciudad de Figueres, donde trabajan muchos de sus habitantes


Geografía: Situado en el centro de la comarca del Alto Ampurdán en terreno plano, limita con los términos de Santa Llogaia d'Àlguema al sur, de Borrassà al sudoeste, de Avinyonet de Puig Ventós al nordoeste y con la capital de la comarca Figueras al sudoeste.




Lugares de interés cultural:
· Iglesia parroquial de Sant Cebriá. Siglo XII, reconstruída durante el siglo XVIII.
· Palol Sabaldòria. Conjunto arqueológico con restos ibéricos y romanos, iglesia pre-románica, castillo medieval y la masía Palol, una gran casa del siglo XVI.

La Roca del Vallés

Historia: La Roca del Vallés está habitada desde tiempos inmemoriales tal y como muestran restos arqueológicos como dólmenes, tumbas y pinturas, encontrados de la época de los Íberos.
En 1952 prácticamente se reconstruyó casi todo el castillo y se restauró de forma moderna. Los restos originales del castillo de La Roca formaban una planta casi rectangular de la que se conservan los muros de las caras norte, este y oeste; al pie del muro situado al norte había un pozo de hielo excavado en la roca, depósito cilíndrico de gran amplitud.
A partir de la década de los años sesenta se inició la industrialización del termino. Se trasladaron un buen número de fábricas de Barcelona, localizadas sobre todo al borde del Mogent y a los sectores de Can Font de la Parera en Santa Agnés de Malanyanes y de Vallderiolf. Hay fábricas téxtiles, de plásticos, de juguetes, de confección, alimentarias, y auxiliares de la construcción.

Escudo losanjado: de sinople, un roque de oro acompañado de tres cruces griegas patadas de oro malordenadas, el pie de oro, 4 palos de gules. Por timbre una corona de barón.

El roque es un señal parlante y las tres cruces son un elemento tradicional del escudo de la población. El castillo de la Roca del Vallés fue el centro de una baronía des de 1468, y esto se simboliza por la corona de barón. Al pueblo se le otorgó el título de «calle de Barcelona», y por eso el escudo ostenta los cuatro palos reales, emblema del Casal de Barcelona.

Geografía: El municipio está situado en el cruce del antiguo Camino Real (ahora autopista hacia Francia AP-7), y la carretera interior de la costa A-2 y conecta entre las dos vías por la carretera C-60. La Roca del Vallés está situada en el valle mediano del Mogent, accidentado en el este por las vertientes interiores de la Cordillera Litoral (534 msnm), sector donde se localizan los bosques de pinos y encinas (2.427 hectáreas).

Santa Perpetua de Moguda

Historia: Hay documentos que mencionan la localidad desde el siglo X, aunque se han encontrado restos de la cultura íbera, y también de una masía romana.
A mediados del siglo XIX se instalaron las primeras fábricas textiles del municipio: El Vapor y Ca'n Andal.

Escudo losanjado: de argén una palma de gules puesta en palo enfilando una corona de laurel de sinople; la bordura de gules. Por timbre una corona mural de pueblo.
Fue aprobado el 21 de abril de 1983. La palma y la corona de laurel son los atributos de santa Perpètua màrtir, patrona del pueblo.

Bandera: es una bandera apaisada de proporciones dos de alto por tres de largo, blanca, con una palma roja centrada, puesta en palo, y enfilando una corona de laurel verde; la bordura roja de un grosor 1/9 del alto del paño que, en conjunto resulta de la conversión del escudo en bandera.

Mulhouse

Introducció

És un municipi francès, situat al departament de l'Alt Rin i a la regió d'Alsàcia. L'any 1999 el municipi tenia 112.002 habitants, i l'aglomeració urbana 234.445.
El nom, d'origen Alemany , vol dir «cases del molí». L'aeroport de Mülhausen-Blatzheim és alhora l'aeroport de la veïna ciutat suïssa de Basilea.
Va ser annexat per França el 1798

Economia:
Mulhouse va ser una de les principals ciutats en França en industrialitzar-se. En primer lloc es va desenvolupar la industria tèxtil, que va ser relevada en poc temps per la industria mecànica y química. En la ciutat hi ha unes 6.470 empreses.

Catedral:

Més informació:

http://es.wikipedia.org/wiki/Mulhouse

Bombardeig de Dresde

El bombardeig de Dresde va tenir lloc durant la Segona Guerra Mundial, per part de la Royal Air Force (Gran Bretanya) i la Força Aèrea dels Estats Units, des de l'agost de 1944 fins el 15 de febrer del 1945. El bombardeig va finalitzar el 8 de març de 1945, on va ser conquerida la ciutat.


Conseqüències

-L'atac aeri va destruir molts monuments del Barroc de la “Florència de l'Elba”, entre d'altres la Semperoper, la Frauenkirche, el palau de Dresde, la església de Santa Sofia i el palau Zwinger. La posterior reconstrucció durant la República Democràtica Alemana, ignoraria molts dels monuments del pla original i deixaria caure's molts d'ells (com la església de Santa Sofia, el carrer Große Meißner Straße, el Sekundogenitur i d'altres).
-Moltes de les indústries van quedar destruïdes, a més de les seves infraestructures necessàries per al seu funcionament, com el gas, l'agua o l'electricitat.
-A les zones habitades, per sobre un total de 222 000 pisos, el març de 1945 es van contabilitzar de 60 000 a 75 000 completament destruits.
-El 30% dels locals de venta quedaren totalment sense utilització.
-La circulació va quedar bloquejada totalment després del 13 de febrer. Les línies elèctriques varen quedar destruïdes en un 75%, els carrers plens d'escombreries o dels cràters de les bombes.
-Tots els ponts per sobre l'Elba quedaren terriblement danyats.
-La major part de les fàbriques van haver d'aturar la seva producció, o bé per estar destruïdes o molt danyades.

El març de 1945 es localitzaven encara 4000 habitants

Basilea

Introducció:

És la tercera ciutat més gran de Suïssa, amb 188.000 habitants.
Està situada al nord-oest de Suïssa, sobre el Rin i fronterera amb Alemanya i França, Basilea és un centre industrial d'importància per a la indústria química i farmacèutica.

Història:

Els orígens de Basilea es poden remuntar a l'assentament romà d'Augusta Raurica, tot i que s'han descobert assentaments celtes més antics. La posició estratègica de la ciutat, amb l'únic pont sobre el Rin entre el lac constança i el mar, afermà la seva importància. A partir de 999 a ciutat fou governada per bisbes-prínceps sota domini nominal de l'emperador. El 1225-1226 el bisbe Heinrich von Thun construí un pont sobre el Rin i es va fundar l'actual barri de Kleinbasel (la petita Basilea) com a protecció del nou pont.

Vista panoràmica de la ciutat:

Més informació:

http://es.wikipedia.org/wiki/Basilea

Palau Zwinger, Dresde

El palau Zwinger de Dresde és un edifici del barroc situat en el casc antic de la ciutat. Fou construit entre el 1711 i el 1728, mitjançant els planols d'en Matthäus Daniel Pöppelmann i Balthasar Permoser. En la Segona Guerra Mundial, durant el Bombardeig de Dresde, l'edifici va ser destruit. Però ja als anys 1945-46 es va començar la reconstrucció. El 1963 la reconstrucció es podia considerar quasi acabada.

Església de "Nuestra Señora", Dresde

Arquitecte: George Bähr.
Nascut a: Fürstenwalde, el 15 de març de 1666.
Mort: el 16 de març de 1738 a Dresde. Es troba dintre de la cripta de l'església.


La Frauenkirche (església de "Nuestra Señora") en Dresde, Alemanya, és una església luterana de l'època barroca. Arquitectónicament, és una de les esglésies més destacades d'Europa i una significativa mostra dels edificis sagrads del luteranisme. És un dels edificis de pedra arenisca més alts del món i té la major cúpula de pedra, al nord dels Alps.
Fou construïda entre el 1726 i el 1743. Durant la Segona Guerra Mundial va ser totalment destruïda a causa del bombardeig de Dresde, el 1945. La República Democrática d'Alemanya mantingué les seves ruïnes com a un monument que recordés la destrucció de la guerra. Després de la caiguda del Mur de Berlín, es va començar el 1994 la reconstrucció d'aquesta, que fou finalitzada en 2005.

Dresden, durante la Guerra de los Trenta Años

A partir de 1620, el Electorado de Sajonia (antiguo estado alemán formado a partir del ducado de Sajonia-Wittenberg) participó en diversas batallas de la Guerra de los Treinta Años, apoyando alternativamente a los bandos imperial y sueco. De resultas, se fortificó la Altendresden en la orilla derecha del Elba. A pesar de que Dresden no fue conquistada, el hambre, la peste y la depresión económica supusieron un duro revés para el desarrollo de la ciudad. A pesar de todo, en décadas sucesivas la ciudad consiguió recuperar su antiguo esplendor, especialmente gracias al decidido apoyo al desarrollo económico y cultural promovido por la corte electoral.

Las primeras fábricas de la región se establecieron en Friedrichstadt, fundada en 1670. Durante esa misma década se creó el Großer Garten (jardín barroco de la ciudad) como zona de recreo para la nobleza. Se levantaron las primeras construcciones barrocas.

Voltants de Nuremberg

Bamberg està al nort de Baviera, a uns 60 km de Nuremberg. Està englobada en la "ruta romàntica" i és una ciutat imperial i obispa.
El seu casc antic conta amb més de 3000 edificis històrics amb gran varietat d'estils arquitectònics que van des del gòtic fins el barroc burgués. La catedral Imperial, d'estil romànic, conta amb la coneguda estatual del "Jinete de Bamber", també és troben les restes dels reis Enrique II i el Papa Climent II. També mereixen una visita les residències antigues i noves del obispes i l'Ajuntament antic, contruït en una illa en el centre del riu Peignitz.
Bamberg ofereix nombroses galeries d'art, vuit teatres i tretze museus. És coneguda com "la petita Venecia", "La Roma de Franconia" o "la ciutat d'ensomni del alemans".

Mollet del Vallés

Historia: En el término de Mollet se han realizado diversos hallazgos arqueológicos, alguno de gran importancia, que testifican la antigüedad de su población, pero las primeras referencias escritas conocidas de Mollet del Vallés como núcleo habitado son del siglo X. En dos documentos del año 993 ya aparece mencionado el nombre de Mollet, transcrito como Moledo, y la iglesia de Sant Vicenç, que todavía conserva el campanario medieval.

Entre los siglos XII y XIV, Mollet perteneció a la sede episcopal de Barcelona y sus habitantes eran súbditos del obispo. En el año 1393, Mollet pasó a depender directamente de la corona y se convirtió en "calle" de Barcelona, con representante en el Consell de Cent de esa ciudad. Esto supuso una prosperidad para el pueblo y un reforzamiento de la organización colectiva, que quedaba definida por el batlle (alcalde), la curia y los sindicatos.

Escudo losanjado: de argén, un barbo nadando de gules; el pie de oro, 4 palos de gules. Por timbre una corona mural de villa.»
El barbo (moll en catalán) es una señal parlante tradicional. Las cuatro barras recuerdan la jurisdicción condal-real.

Lugares de interés cultural:
· Parc dels Colors, del arquitecto Enric Miralles
· Iglesia Parroquial de Sant Vicenç
· La base del campanario es el único vestigio que se conserva de la antigua iglesia gótica, destruida durante la Guerra Civil. La fachada de la iglesia tiene una imagen monumental de la Virgen de la Piedad.
· Iglesia de Santa María de Gallecs (Siglo XII)
· Iglesia románica con vestigios pre-románicos situada en el centro de uno de los parajes naturales más importantes de la comarca. Alrededor de la iglesia hay algunas masías de interés arquitectónico.
· Plaza Prat de la Riba, con una fuente modernista, símbolo de la ciudad.

Barberá del Vallés

Historia: En un principio fundada como urbe Romana. Hacia el año 1005, el testamento del vizconde Guitard, pariente de Borrell II, que habla del castillo de Barberá, divide la propiedad entre la sede de Barcelona y la basílica barcelonesa de San Miguel Arcángel. Como todas las fortalezas del país, el castillo pertenecía al conde de Barcelona. Primero a la dinastia de los Ribes, más tarde a los Montcada y, por último, en 1599 Felipe III se la cedió como favor a los Galceran del Pinós. En 1702, Felipe V nombró a Galcerán de Pinós primer marqués de Barberá.

Barberá era un lugar de paso, situado en el camino real de Barcelona. En 1619 ya se había construido un caserón muy grande, con capacidad para muchos huéspedes y todo tipo de servicios: el hostal nou.Barberá fue a menudo un lugar de alojamiento y de aprovisionamiento para tropas de distintos bandos de las guerras que se produjeron (de Sucesión, de la Independencia, etc.).
En aquellos tiempos, los habitantes vivían de los frutos de la tierra y de los molinos, que fueron muy importantes para el desarrollo económico de la zona. También en esta época se construyó la iglesia románica de Santa María Barberà.

Escudo losanjado: de oro, un castillo abierto de gules acompañado de 2 piñas de sinople, una a cada lado. Por timbre una corona de marqués.

El castillo de Barberá del Vallés, presente en el escudo, fue el centro de un marquesado, simbolizado por el timbre, a partir de 1702, encabezado por Josep Galceran de Pinós y de Rocabertí. Las piñas de sinople sobre campo de oro se han tomado de las armas parlantes de los Pinós.

NUREMBERG-POLÍTICA

El govern municipal de Núrember el realitza un parlament compost per 70 membres triats en eleccions municipals. Participen partits polítics de distintes tendències. La majoria dels representants són del Partit Social demócrata, seguit per els del Partit Social-cristià, el Partit Verd, el Partit Liberal i el Partit d'Esquerra.

DRESDEN DEMOGRAFIA

 Demografia:

Dresde tiene actualmente (2006) cerca de 500.000 habitantes. A comienzos del siglo XX Dresde era una de las cinco ciudades más pobladas de Alemania. En 1933 la ciudad alcanzó su mayor población, 642.143 habitantes. Durante la Segunda Guerra Mundial se redujo la población hasta los 468.000 habitantes de 1946
Aunque temporalmente la población volvió a superar los 500.000 habitantes, el número volvió a reducirse debido a la emigración
Arquitectura
Dresden es conocia como la ciudad del barroco, los edificios barrocos y algunos neobarrocos que se conservan fueron construidos por los monarcas sajones.
-Frauenkirche:la Iglesia de Nuestra Señora es mundialmente conocida como un monumento en contra de la guerra y como símbolo de la reconciliación.

Dresden, Geografia

Dresden, ciutat situada a ambdós costats de la vall de l'Elba. Aquest es troba encaixat entre els Monts Metàl·lics orientals per un costat, per les valls finals de la meseta granítica de Lusacia i, finalment, per les montanyes Elbsandstein (monts de l'Elba).
Els rius més importants de Dresde són l'Elba, que és l'únic navegable, i dos afluents d'aquest, per la seva esquerra.
Una de les ciutats amb més zones verdes d'Europa, ja que té un 63% de superfície considerada zona verda o bosc.
És la quarta ciutat en tamany d'Alemanya, per darrere de Berlín, Hamburg i Colònia.

RECORREGUT STUTTGART-NUREMBERG

Aquest tram entre Stuttgart i Nüremberg, ha estat treballat per mí, Lucas i la meva companya Laura López. En aquest tram, hem recorregut des de Stuttgart fins a Nüremberg, amb la selva negra, el riu Néckar, riu Pegnitz, nombrosos museus, teatres, etc.
En general, hem pogut observar que aquesta part d'Alemaya té llocs fascinants, tant naturals i urbans. Al cap i a la fi, un lloc amb molts llocs culturals.

NUREMBER, GEOGRAFIA

El casc antic de la ciutat està dicidit pel riu Pegnitz, que fa que algunes dels seus carrers tinguen forma de canals amb ponts i algunes costes petites.
El Pegnitz naix al nord de la ciutat i recorre el centre cap a la ciutat de de Furth junt amb el Rednitz.
La ciutat antiga està rodejada per 5km de muralles de pedra contruides en época medieval. Part de la ciutat fou destruida durant la II Guerra Mundial, però la majoria dels edificil foren reconstruits d'acord als plans originals.
Té una superficie d'uns 186,4 km quadrats.

STUTTGART, LA PORTA A LA SELVA NEGRA

Stuttgart és la porta d'entrada a la selva negra, un massís muntanyós amb una gran densitat forestal. El seu pic més alt és el Feldberg amb 1.493 m d'altitud.

La seua geografia està basada en llacs i rius, on cap destacar el riu Kinzig, que va des de la part septentrional de la selva fins al centre d'aquesta. En quant als llacs, trobem el llac Schluchsee, una zona pantanosa molt turística.








El clima és purament muntanyós, és a dir, fred en hivern i calor a l'estiu, encara que el bosc regula molt les diferències de la temperatura. Cal destacar la gran quantitat d'humitat que hi ha a la selva, degut a la gran quantitat de rius i llacs, juntament amb l'abundant vegetació de la zona.

Aquest el itinerari que hem de treballar nosaltres, estudiarem les principals ciutats: Laussane, Ginebra i berna a més a més de curiositats que puguem trobar.

Dema pujarem la plantilla de index que seguirem per a cada ciutat.

20/11/08

Aquesta plantilla de la wikipedia de Barelonaés la que pensem seguir per a la resta de les ciutats que veurem en el nostre tram.

• 1 Historia

• 2 Geografía

• 3 Clima

• 4 Distritos y barrios de la ciutat.

• 5 Política

  • 5.1 Alcaldía

• 6 Economía

• 7 Transportes y movilidad

  • 7.1 Conexiones internacionales y nacionales

  • 7.2 Transporte público

• 8 Deportes

  • 8.1 Instalaciones deportivas

  • 8.2 Espectáculos deportivos

• 9 Lugares de interés turístico

  • 9.1 Patrimonio de la Humanidad

  • 9.4 Los parques

  • 9.6 Arquitectura

  • 9.8 Museos

  • 9.9 La Monumental de Barcelona

  • 9.10 Compras

  • 9.11 Teatros y cines

  • 9.13 Vida Nocturna

  • 9.12 Universidades

• 10.Curiosidades

  • Personas de interés

• 11.Fauna i Flora

24/11/08

Berna:

1.-Historia

Situada el borde de la baja meseta, el territorio de la comuna, donde el Aar describe varios meandros, se encontraba desde la época prehistórica sobre el eje de comunicación norte-sur, que desde Alsacia va hacia los pasos alpinos por el Jura y el Oberland. Pero la transversal este-oeste, más importante, iba por el pie del Jura y los lagos. Al norte del país medio, dejando de lado la región bernesa. En la época galo-romana, Berna tampoco se encontraba en la vía que unía el Lemán a Vindonissa, vía Aveticum y Petinesca, pero sobre el camino, suficientemente frecuentado, que seguía el Aar hacia el Oberland.

Edad Media

Extensión máxima de la ciudad-estado de Berna
Las más antiguas fuentes que evocan la fundación de la ciudad, en 1191, son la Cronica de Berno (primera mital del siglo XIV) y la crónica de Honrad Justinger (después de 1420). Berna debe su existencia a los Zähringen que, edificando ciudades y castillos, quería reforzar su posición en el espacio prealpino, de cara a los Hohenstaufen y a las familias nobles locales. El cacho del Aar, sitio en que fue fundada la ciudad, pertenecía al dominio real de Bümpliz. A mediador del siglo XII, la población era densa, pero aún se ignora si existía junto al castillo de Nydegg construido por Bertoldo IV de Zähringen, un habitat anterior a la fundación del burgo.
El duque Bertoldo V de Zähringen funda la ciudad sobre tierras del Imperio, y le da derechos de franquicia, sobre el modelo de Friburgo de Brisgovia. Con la muerte del duque en 1218, la ciudad pasó a menos del imperio (primer mención de su inmediatez en 1223) y obtuvo de Federico II del Sacro Imperio Romano-Germánico una carta, llamada Goldene Handfeste, que la mayoría de historiadores consideran como un falso de la segunda mitad del siglo XIII. Este diploma enumera los derechos, confirmados en 1274 por Rodolfo I de Habsburgo. Adolfo de Nassau confirmaría y alargaría las franquicias en 1293. La Constitución fue modificada en 1294: el pueblo elige a los Diez y Seis, que designan el nuevo Consejo de los Doscientos o Gran Consejo. Los Diez y Seis y los Doscientos controlan el Pequeño Consejo y al representante ante el Imperio. Reyes y emperadores confirmarían esta Constitución desde el siglo XIV, Carlos IV y Wenceslao otorgan privilegios suplementarios. En 1353, Berna se convierte en el octavo cantón de la Confederación Helvética.

2.-Geografia

Berna está ubicada geográficamente en la zona del Mittelland, en la meseta suiza. La ciudad se limitaba a su centro histórico encerrado entre un meandro del Aar y los muros de la ciudad hasta 1834. Con la apertura de los muros y la construcción de puentes para atravesar el río, la ciudad se expandió en todas direcciones. La ciudad limita al norte con las comunas de Frauenkappelen, Wohlen bei Bern, Kirchlindach, Bremgarten bei Bern, Zollikofen e Ittigen, al este con Ostermundigen y Muri bei Bern, al sur con Köniz y Neuenegg, y al oeste con Mühleberg.

Barrios de Berna
La comuna se divide en seis Stadtteil (zonas de ciudad), a su vez divididas en Quartiere (barrios). Entre algunos de los barrios más conocidos se encuentran: Bethlehem bei Bern, Bümpliz, Eymatt, Felsenau, Gäbelbach, Matzenried, Neubrück, Niederbottigen, Oberbottigen, Riedbach, Riedern bei Bern, Tiefenau y Waldau.
De las fuertes concentraciones de población de los barrios centrales y de Bümpliz-Bethlehem, se oponen al oeste del territorio comunal, zonas de campo y grandes superficies forestales (bosques de Bremgarten y de Könizberg).
Berna es centro de una aglomeración en pleno crecimiento, conformada por 34 comunas (1990), de Schalunen al norte a Wichtrach en el valle del Aar y a Kaufdorf en el valle del Gürbe, de Wünnewil-Flamatt (FR) al suroeste hasta Word al este. Berna es un centro regional educacional, cultural y sanitario (once hospitales).

9.8 Museus

Museos

Museo histórico de Berna
Museo histórico [1]
Museo de historia natural [2]
la casa de Einstein [3]
Museo de la comunicación [4]
Museo de Bellas Artes
Museo de la psiquiatría [5]
Museo alpino suizo [6]
Centro Paul Klee [7]
La «Kunsthalle» [8]
Archivos literarios suizos [9]

Colmar

escut

localització de colmar

centre històric

Colmar és un municipi francès capital del departament de l'Alt Rin a la regió d'Alsàcia. L'any 2006 tenia 67.163 habitants.

Cultura: El centre de la ciutat antiga, està ben conservada, hi han diversos edificis, a vegades de gran tamany, de estil gòtic alemany i primer renaixement, així como un nombre de antigues esglèsies, entre les cuals està la colegiata de San Martí (del segle XIII) com la major y més notable.


Podeu entrar a aquest enllaç i trobareu més informació.

http://es.wikipedia.org/wiki/Colmar

Nuremberg

És una ciutat de Baviera, Alemania, a la vora del riu Pgnitz en Franconia Central. La superficie de la ciutat s’apropa als 186,4 km². Està rodejada per boscos i atractius camps de cultiu; i limitada a l’oest per Fürth i Zirndorf, al sudest per Stein i Oberasbach i al nort per Knoblauchsland.

Evolució de la població

Año/Fecha	Habitantes
1397	5.626
1485	36.000
1622	40.250
1750	30.000
1812	26.569
1827	37.012
1840	46.824
1849	50.828
1855	56.398
1861	62.797
1864	70.492
1867	77.900
1871	83.214
1875	91.018
1880	99.519
1885	114.891
1890	142.590
1895	162.386
1900	261.081
1905	294.426

Stuttgart

Stuttgart és la capital de l'estat alemany de Baden-Württemberg, amb 600.000 habitants respectivament. Hi ha diverses autoritats polítiques, com el parlament de Bundesland i el govern federal. En quant a la geografia, Stuttgart és l'entrada a la Selva Negra, està rodejada de colines, boscos i vinyes, la ciutat està situada a vora del riu Neckar.
Stuttgart està organitzada en 23 distrits diferents, 5 interiors i 18 exteriors.

Stuttgart té una història, com la majoria de les ciutats, en la que cap destacar que ací va nàixer Friedrich Hegel, un dels filósofs alemanys més importants. En aquesta ciutat també va viure Schiller, un dels escriptors alemanys més famosos.
En quant a dades històriques, l'any 1945 la ciutat va ser bombardejada pels bombardejos produits pels aliats de la segona guerra mundial, és a dir els paisos oposats oficialment a "Las Fuerzas del Eje" durant aquest conflicte.

En quant als llocs d'interés de la ciutat, cal destacar el Castell de Rosenstein, Galeria Nacional de Stuttgart, Ópera Nacional de Stuttgart, així com els museus de prestigioses marques automobilístiques com la Mercedes-Benz i Porsche.

Simbolismo del "Armiño"

En el cuadro, aparece "el armiño". Es un símbolo de castidad que cumple la misión de reforzar el significado de la obra.
"El armiño" está considerado desde la antigüedad símbolo de pureza, debido a su blanco pelaje. Además era el animal heráldico de Ludovico (amante de Cecilia Gallerani, modelo del cuadro), por lo que podrían relacionarse perfectamente.
En cuanta a la semántica de la obra, "armiño" procede del griego galé, por lo que podría estar unido a las primeras letras del apellido de la chica (Gallerani).

Perpinyà . historia

Capital del comtat del Roselló, un dels comtats catalans , que no es va integrar a la corona d' Aragó fins 1172. Durant la rebelió catalana de 1640 va ser ocupada per les tropes franceses. Després de la rendició de Barcelona la generalitat de Catalunya es va traslladar allí.
Després de la Pau dels Pirineus, juntament amb la resta dels territoris del Roselló es va cedir a la corona francesa, que va suprimir la generalitat.
Després de la revolució francesa es va convertir en capital del seu departament.
Després de la derrota de la segona republica Espanyola, i durant la guerra civil va acollir a nombrosos exiliats republicans.
Com a idioma oficial utilitza el frances, encara que un 39 % de la població es de parla catalana.