jueves, 20 de noviembre de 2008

STUTTGART, LA PORTA A LA SELVA NEGRA



Stuttgart és la porta d'entrada a la selva negra, un massís muntanyós amb una gran densitat forestal. El seu pic més alt és el Feldberg amb 1.493 m d'altitud.

La seua geografia està basada en llacs i rius, on cap destacar el riu Kinzig, que va des de la part septentrional de la selva fins al centre d'aquesta. En quant als llacs, trobem el llac Schluchsee, una zona pantanosa molt turística.








El clima és purament muntanyós, és a dir, fred en hivern i calor a l'estiu, encara que el bosc regula molt les diferències de la temperatura. Cal destacar la gran quantitat d'humitat que hi ha a la selva, degut a la gran quantitat de rius i llacs, juntament amb l'abundant vegetació de la zona.

miércoles, 19 de noviembre de 2008


Aquest el itinerari que hem de treballar nosaltres, estudiarem les principals ciutats: Laussane, Ginebra i berna a més a més de curiositats que puguem trobar.


Dema pujarem la plantilla de index que seguirem per a cada ciutat.
20/11/08
Aquesta plantilla de la wikipedia de Barelonaés la que pensem seguir per a la resta de les ciutats que veurem en el nostre tram.

24/11/08
Berna:
1.-Historia
Situada el borde de la baja meseta, el territorio de la comuna, donde el Aar describe varios meandros, se encontraba desde la época prehistórica sobre el eje de comunicación norte-sur, que desde Alsacia va hacia los pasos alpinos por el Jura y el Oberland. Pero la transversal este-oeste, más importante, iba por el pie del Jura y los lagos. Al norte del país medio, dejando de lado la región bernesa. En la época galo-romana, Berna tampoco se encontraba en la vía que unía el Lemán a Vindonissa, vía Aveticum y Petinesca, pero sobre el camino, suficientemente frecuentado, que seguía el Aar hacia el Oberland.

Edad Media

Extensión máxima de la ciudad-estado de Berna
Las más antiguas fuentes que evocan la fundación de la ciudad, en 1191, son la Cronica de Berno (primera mital del siglo XIV) y la crónica de Honrad Justinger (después de 1420). Berna debe su existencia a los Zähringen que, edificando ciudades y castillos, quería reforzar su posición en el espacio prealpino, de cara a los Hohenstaufen y a las familias nobles locales. El cacho del Aar, sitio en que fue fundada la ciudad, pertenecía al dominio real de Bümpliz. A mediador del siglo XII, la población era densa, pero aún se ignora si existía junto al castillo de Nydegg construido por Bertoldo IV de Zähringen, un habitat anterior a la fundación del burgo.
El duque Bertoldo V de Zähringen funda la ciudad sobre tierras del Imperio, y le da derechos de franquicia, sobre el modelo de Friburgo de Brisgovia. Con la muerte del duque en 1218, la ciudad pasó a menos del imperio (primer mención de su inmediatez en 1223) y obtuvo de Federico II del Sacro Imperio Romano-Germánico una carta, llamada Goldene Handfeste, que la mayoría de historiadores consideran como un falso de la segunda mitad del siglo XIII. Este diploma enumera los derechos, confirmados en 1274 por Rodolfo I de Habsburgo. Adolfo de Nassau confirmaría y alargaría las franquicias en 1293. La Constitución fue modificada en 1294: el pueblo elige a los Diez y Seis, que designan el nuevo Consejo de los Doscientos o Gran Consejo. Los Diez y Seis y los Doscientos controlan el Pequeño Consejo y al representante ante el Imperio. Reyes y emperadores confirmarían esta Constitución desde el siglo XIV, Carlos IV y Wenceslao otorgan privilegios suplementarios. En 1353, Berna se convierte en el octavo cantón de la Confederación Helvética.
2.-Geografia
Berna está ubicada geográficamente en la zona del Mittelland, en la meseta suiza. La ciudad se limitaba a su centro histórico encerrado entre un meandro del Aar y los muros de la ciudad hasta 1834. Con la apertura de los muros y la construcción de puentes para atravesar el río, la ciudad se expandió en todas direcciones. La ciudad limita al norte con las comunas de Frauenkappelen, Wohlen bei Bern, Kirchlindach, Bremgarten bei Bern, Zollikofen e Ittigen, al este con Ostermundigen y Muri bei Bern, al sur con Köniz y Neuenegg, y al oeste con Mühleberg.

Barrios de Berna
La comuna se divide en seis Stadtteil (zonas de ciudad), a su vez divididas en Quartiere (barrios). Entre algunos de los barrios más conocidos se encuentran: Bethlehem bei Bern, Bümpliz, Eymatt, Felsenau, Gäbelbach, Matzenried, Neubrück, Niederbottigen, Oberbottigen, Riedbach, Riedern bei Bern, Tiefenau y Waldau.
De las fuertes concentraciones de población de los barrios centrales y de Bümpliz-Bethlehem, se oponen al oeste del territorio comunal, zonas de campo y grandes superficies forestales (bosques de Bremgarten y de Könizberg).
Berna es centro de una aglomeración en pleno crecimiento, conformada por 34 comunas (1990), de Schalunen al norte a Wichtrach en el valle del Aar y a Kaufdorf en el valle del Gürbe, de Wünnewil-Flamatt (FR) al suroeste hasta Word al este. Berna es un centro regional educacional, cultural y sanitario (once hospitales).
9.8 Museus
Museos

Museo histórico de Berna
Museo histórico [1]
Museo de historia natural [2]
la casa de Einstein [3]
Museo de la comunicación [4]
Museo de Bellas Artes
Museo de la psiquiatría [5]
Museo alpino suizo [6]
Centro Paul Klee [7]
La «Kunsthalle» [8]
Archivos literarios suizos [9]

domingo, 16 de noviembre de 2008

Colmar

Escudo de ColmarKolmar
escut




http://www.luventicus.org/mapas/francia/alsacia/altorin.gif

localització de colmar



Centre històric
centre històric

Colmar és un municipi francès capital del departament de l'Alt Rin a la regió d'Alsàcia. L'any 2006 tenia 67.163 habitants.


Cultura: El centre de la ciutat antiga, està ben conservada, hi han diversos edificis, a vegades de gran tamany, de estil gòtic alemany i primer renaixement, així como un nombre de antigues esglèsies, entre les cuals està la colegiata de San Martí (del segle XIII) com la major y més notable.


Podeu entrar a aquest enllaç i trobareu més informació.

http://es.wikipedia.org/wiki/Colmar


jueves, 13 de noviembre de 2008


Nuremberg

És una ciutat de Baviera, Alemania, a la vora del riu Pgnitz en Franconia Central. La superficie de la ciutat s’apropa als 186,4 km². Està rodejada per boscos i atractius camps de cultiu; i limitada a l’oest per Fürth i Zirndorf, al sudest per Stein i Oberasbach i al nort per Knoblauchsland.

Evolució de la població

Año/Fecha

Habitantes

1397

5.626

1485

36.000

1622

40.250

1750

30.000

1812

26.569

1827

37.012

1840

46.824

1849

50.828

1855

56.398

1861

62.797

1864

70.492

1867

77.900

1871

83.214

1875

91.018

1880

99.519

1885

114.891

1890

142.590

1895

162.386

1900

261.081

1905

294.426

Stuttgart


Stuttgart és la capital de l'estat alemany de Baden-Württemberg, amb 600.000 habitants respectivament. Hi ha diverses autoritats polítiques, com el parlament de Bundesland i el govern federal. En quant a la geografia, Stuttgart és l'entrada a la Selva Negra, està rodejada de colines, boscos i vinyes, la ciutat està situada a vora del riu Neckar.
Stuttgart està organitzada en 23 distrits diferents, 5 interiors i 18 exteriors.

Stuttgart té una història, com la majoria de les ciutats, en la que cap destacar que ací va nàixer Friedrich Hegel, un dels filósofs alemanys més importants. En aquesta ciutat també va viure Schiller, un dels escriptors alemanys més famosos.
En quant a dades històriques, l'any 1945 la ciutat va ser bombardejada pels bombardejos produits pels aliats de la segona guerra mundial, és a dir els paisos oposats oficialment a "Las Fuerzas del Eje" durant aquest conflicte.

En quant als llocs d'interés de la ciutat, cal destacar el Castell de Rosenstein, Galeria Nacional de Stuttgart, Ópera Nacional de Stuttgart, així com els museus de prestigioses marques automobilístiques com la Mercedes-Benz i Porsche.

martes, 11 de noviembre de 2008

Simbolismo del "Armiño"


En el cuadro, aparece "el armiño". Es un símbolo de castidad que cumple la misión de reforzar el significado de la obra.
"El armiño" está considerado desde la antigüedad símbolo de pureza, debido a su blanco pelaje. Además era el animal heráldico de Ludovico (amante de Cecilia Gallerani, modelo del cuadro), por lo que podrían relacionarse perfectamente.
En cuanta a la semántica de la obra, "armiño" procede del griego galé, por lo que podría estar unido a las primeras letras del apellido de la chica (Gallerani).

jueves, 6 de noviembre de 2008

Perpinyà . historia

Capital del comtat del Roselló, un dels comtats catalans , que no es va integrar a la corona d' Aragó fins 1172. Durant la rebelió catalana de 1640 va ser ocupada per les tropes franceses. Després de la rendició de Barcelona la generalitat de Catalunya es va traslladar allí.
Després de la Pau dels Pirineus, juntament amb la resta dels territoris del Roselló es va cedir a la corona francesa, que va suprimir la generalitat.
Després de la revolució francesa es va convertir en capital del seu departament.
Després de la derrota de la segona republica Espanyola, i durant la guerra civil va acollir a nombrosos exiliats republicans.
Com a idioma oficial utilitza el frances, encara que un 39 % de la població es de parla catalana.