Narbona (Narbonne)

La ciutat va néixer a Montlaurès (nord de la ciutat actual, i era un poblament de la tribu dels elísics.
El primer establiment urbà apareix el segle VI a.C.
En el mateix lloc, els romans hi van fundar el 118 a.C. la seva primèria colònia fora d'Itàlia, anomenada “Narbo Martius”, que després fou capital de la província Gàl·lia Narbonesa.

Al segle I d.C. la ciutat va arribar a la seva màxima esplendor gràcies a la activitat del port, deguda al fet què l'Aude passava per Narbona, aproximament per l'actual canal de la Robina, i exportaven de la propera llacuna sobretot ceràmica de la Gaufesenque (prop de Millau).

Aquesta activitat es va veure frenada per un incendi que va destruir una part de la ciutat el 145, que va anar decaient d'ençà que va començar el segle fins el segle IV.

D'aquesta època romana queden poques restes:
La Via Domícia: Via romana que enllaçava Itàlia amb Hispània. Fou construïda el 120 a.C., dos anys abans de la fundació de Narbo Martius. Travessa la ciutat pel fòrum i queden restes davant el Palau Vell de Narbona.

També s'han trobat un temple i un amfiteatre, també que hi va haver termes i un teatre.

El 462 van entrar-hi els visigots, amb els quals la ciutat fou capital de la província de Septimània fins l'arribada dels àrabs, que la van ocupar per primer cop el 715 i la van anomenar Arbuna. Seguidament fou perduda o abandonada, encara que la van recuperar el 719 per al-Samh ben Malik al-Khawlani.